dissabte, 30 de novembre de 2013

INICI DE LA GUERRA

ASSASSINATS DE LA GUERRA 
  En totes les guerres hi ha morts d'un i altre bàndol. Cap mort pot ser justificada. Però abans i després de la guerra civil hi van haver molts assassinats.
  Els d'abans de la guerra podríem dir que s'inicien amb la revolta del 6 d'octubre de 1.934, però van seguir, més o menys impunes fins el 18 de juliol del 1.936.
  Els de després, comptaven amb el vist i plau del govern franquista i van durar molts més anys.


Manresa. Els morts a la rereguarda republicana (1936-1939)
Pere Gasol i Pujol
 "El cop d’estat militar, i l’esclat de la Guerra Civil i de la situació revolucionària consegüent, van fer possibles una violenta repressió que va afectar els sectors polítics i socials considerats d’alguna manera com a implicats en la insurrecció militar o enemics de la República.
  El control de la situació va passar a les organitzacions obreres que havien aconseguit armar-se per tal de lluitar contra els militars insurrectes. Un cop derrotats aquests, van aprofitar per aplicar allò que feia tant de temps esperaven: la revolució social.
  El mateix 19 de juliol començaren els atacs i la destrucció d’esglésies i d’edificis religiosos. Però aquestes destruccions no van afectar només els béns, sinó també les persones. Al llarg de tot el conflicte, però sobretot durant els tres primers mesos, hi va haver nombrosos assassinats de persones considerades contràries al nou règim revolucionari (eclesiàstics, propietaris, persones d’ideologia dretana, dirigents empresarials, encarregats i majordoms de fàbriques i negocis –acusats d’estar al servei de l’amo i en contra de la classe treballadora, militars i policies...). Segons els historiadors Josep M. Solé i Joan Villarroya, 8.360 persones van ser assassinades a Catalunya durant el període 1936-39, víctimes d’aquesta sagnant repressió. A conseqüència d’aquests fets molts ciutadans catalans hagueren de marxar; alguns d’ells acabaren lluitant en el bàndol franquista.
  La Generalitat, totalment superada pels esdeveniments revolucionaris, va intentar salvar el màxim nombre de persones amenaçades de mort, i tots els edificis religiosos que va poder, alguns de gran valor històric (les catedrals de Barcelona, Girona, Tarragona, o els monestirs de Montserrat i Poblet).
  Ara bé, el govern català no va pas poder aturar la rauxa destructiva d'aquelles primeres setmanes de la guerra: l'estament eclesiàstic és el que va resultar més perjudicat, amb gairebé 2.500 víctimes mortals. Moltes persones van patir represàlies pel simple fet de ser catòliques i, com a conseqüència d'aquesta fúria anticlerical, l'activitat religiosa va ser prohibida durant tota la guerra."

Terror de l'estiu del 1.936
..."Res no va impedir, doncs, l’acció de grups d’homes armats que, dalt de cotxes requisats (els tristament cèlebres “autos de la mort”, també coneguts per “cotxes fantasmes”), solien emportar-se’n, sobretot de nit, les víctimes als afores de la ciutat (Cal Gravat, carretera del Pont de Vilomara, riera de Rajadell...) on es cometeren la majoria dels assassinats. Al ser l’estiu, molta gent tenia les finestres obertes i a vegades es sentia, trencant el silenci de la nit, els crits de les víctimes quan se les enduien.
Diversos assassinats són paradigmàtics d’un dels aspectes més cínics de la repressió a la rereguarda republicana: quan algun Comitè reclamava o decidia el lliurament d’un pres, el responsable de Vigilància i Seguretat del Comitè de Manresa ordenava al director de la presó de la ciutat, Manuel Azuara,  que el pres quedés “a disposició del Comitè”. El director feia constar documentalment per escrit que el pres, oficialment, “quedava en llibertat”. Un cop fora de la presó, el podien portar a matar, ja fossin milicians del propi Comitè de Manresa o de comitès d’altres localitats.
Aquests foren els casos dels assassinats de mossèn Josep Puigbò (assassinat al terme de Callús) o d’un grup de ciutadans de Sant Vicenç de Castellet que foren morts als afores de Manresa, prop del pont de la riera de Rajadell."


COMITES ANTIFEIXISTES

Incautació de béns.

En aquests dos full hi ha la referència dels béns que l'Ajuntament pretén incautar l'any 1.936, demanant l'aprovació de la Coselleria de Justícia i Dret de Barcelona.



















Transcripció

Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet.
Barcelona.

Com a ampliació al nostre escrit tramés de data 22 d'agost pro-
passat amb relació al que disposava el decret de la Conselleria de Jus-
tícia i Dret de la Generalitat del dia 5 del mateix mes d'agost inse-
rit en el Butlletí Oficial del 7, aquest Ajuntament que m'honro
en presidir ha acordat incautar-se i apropiar-se a requeriment del
Comité Local Antifeixiste, a més dels béns ressenyats en el dit es-
crit, les finques seguents , totes elles procedents de persones i
Entitats faccioses.
El Servei d'Abastament d'Aigues de la població, fins ara a
càrrec de la Companyia explotadora denominada Societat Anònima
Aguas de San Vicente de Castellet, el seu vergonyós servei que ve
donant de molts anys a aquesta part, en greu perill per la salut pú-
blica.
LÉsglesia Parroquial, casa rectoral, situats al carrer de l'es-
glesia.
L'ermita de "Castellet" amb unes dependències per l'ermità i
terra del seu entorn, d'unes vuit quarteres aproximadament de pro-
cedencies de la parroquia de Castellvell.
La fabrica coneguda per St. Jaume, salt d'aigua de la mateixa
en el riu Llobregat, terres del seu entorn, situada en el terme
municipal de Castellgalí, propietat dels hereus de Jaume Marcet
Sanmartí, ca a l'ensemps pot considerar-se dita fabrica y terres
d'utilitat pública per ésser el lloc de recaptació i el-levació
de les aigues d'abastament públic del nostre poble i en projecte
i molt apropiada per a fer-s'hi força per l'enllumenat public i par-
ticular d'aquesta població.
La casa Nº 18 del carrer de l'Esglesia propietat de la Vda. i
hereus de Martí Matarrodona quina finca podrà ser destinada a Es-
cola Nacional i habitacions per als Srs. Mestres.
La finca -castell- en runas coneguda per cal -sñor- de pro-
cedencia feudal propietat dels hereus del Manel Pladellorens situa-
da a la plaça de Sant Vicenç Nº 3, la qual es necessari el seu en-
derrocament per l'explanació del passeig de Galán.
La casa de camp propietat coneguda per el -soler- propietat
dels hereus de Manel March Solernou composta de vinya, sembradura i bosch
d'extensió aproximada unes 120 quarteres de terreny la qual será destina-
da a conreu dels obrers sense feina.
La casa Nº 9 i 11 i terres del contorn del carrer Dr. Trias pro-
pietat de Rosa Gros Viladoms la qual podrá ésser destinada a un grup es-
colar.
La casa o edifici i terres conegut per el Ciment- propietat de
Josep Calsina Gros situat a l'arrabal de les Roques el qual podrá ocu-
par-se per l'esbarjo i cultura.
La peça de terra situada a la mateixa costa del ciment- propietat
dels hereus de Francesc Ginferrer Batllina coneguda per la vinya del
-cistellet- la qual podrá ésser destinada a esbarjiment públic.
Incautació i anul-lació de les 2000 accions que pesen sobre la So-
cietat Ateneu de valor 25 pessetes cadascuna totes elles en poder dels e-
lements reaccionaris de la població i que tant dificulten i impedeixen la
marcha política i social de la esmentada societat.
Els 20.000 metres cuadrats de terreny que la casa Matas S.A. po-
sseix en aquesta població lloc de la palna del -cementiri- en primer
lloc per cobrar els danys i perjudicis que la dita casa ocasioná a a-
quest Ajuntament en la compra de ceps, plantes i explanació de carrers
per donar facilitats a la seva industria cosa que fins ara no ha exe-
cutat i també per ésser terreny improductiu.
Ço que vos trameto per al vostre coneixement i efectes esperant
la vostra autorització i conformitat definitivas.
Visqueu molts anys.
Sant Vicenç de Castellet, 18 de setembre de 1.936
L'Alcalde
Josep Bosch

Iniciats tots els expedients a que fa refrència la present relació.
Barcelona, 25 de febrer de 1.938
(signatura)

SR. PRESIDENT DEL COMITE CONSTITUIT PER A LA DESTINACIO DE BENS INCAUTATS
CONSELLERIA DE JUSTICIA I DRET
BARCELONA.

Hi ha un altre document que fa referència a les incautacions realitzades per l'Ajuntament, amb data de 10 de novembre del mateix any.
L'alcalde és ara J. Nebot.


Relació de confiscacions dutes a terme per l'Ajuntament amb data de 14 de novembre de 1.936.



Exemple d'una de les nòmines i d'un rebut del personal del Comité Antifeixista:



Recaptació de fons per al manteniment del Comitè.

Cedit Jordi Subirana.

També es va crear un impost per a recollir diners per als refugiats de la guerra.

Cedit Jordi Subirana.




  Al poble, com a reu de l'Estat, també van haver moltes revoltes i alguns assassinats. Grups radicals, van protagonitzar actes molt violents.
  La majoria de les víctimes van ser gent benestant i d'altres gent relacionada amb l'Església.
  En documents de l'Arxiu Nacional de Catalunya es poden trobar noms i cognoms d'aquestes persones.
  Al llibre "la veritat del 6 d'octubre" de Joan Costa i Modest Sabaté, podeu trobar detallats els fet que van passar a l'església del poble i els seus protagonistes. (apartat: Història del Poble Neogòtic, Església de Sant Vicenç).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada